Y pa' comer (1). La dieta bàsica.

Doncs sí, aquesta és la meva primera entrada sobre el que menjo a Guatemala. En aquesta entrada parlaré dels aliments bàsics de la meva dieta. En una segona entrada parlaré de vegetals i fruites rares i dels plats mes elaborats que hem menjat.

Si per casualitat esteu pensant que pel fet d'estar en un país en desenvolupament  m'estic aprimant, avís per a navegants, no és així. No ens donen malament de menjar, si això vol dir quantitat i bo de sabor. Si afegíssim varietat de menjars, ai, aquí sí que m'heu agafat.

Per començar, el peix encara no l'he vist. Bé, menjant-me pells a Semuc Champey sí que n'he vist. Però en un plat... Poques oportunitats he tingut. Estant a Rio Dulce, a Livingston, al llac Atitlan... Però sovint no anem a llocs on s'ofereixin, ja que o són molt cars (i no ens va bé) o no ens fiem massa del que ens donaran (que és el que més sovint passa).

Deixant a part el peix, anem als menjars bàsics. Pa, arròs, blat de moro, frijoles, plàtan i ou. Com a verdura, la col. Les carns, menys habituals a la població en general, no en els nostres plats, que en mengem cada dia 1-3 vegades. Parlaré una mica d'ells en ordre d'importància que em penso tenen en la seva dieta, a part d'altres ingredients habituals.

Blat de moro: El tot-present, per això té tantes fotos. El format preferit, en Tortilla (primera foto). Després veurem que forma part d'altres menjars, però cal remarcar la tortilla. Formacions rodones, exclusivament de blat de moro, que després de deixar que s'estobi en aigua durant temps (una nit?) fan farina als molins de Nixtamal (els molins del blat de moro, la farina en foto). Amb la farina i aigua fan les tortilles (foto) amb molta traça, ja que des del 6-7 anys i sobretot les nenes, aprenen a fer. Les cuinen sobre plaques metàl·liques de llenya (foto) i les mengen acompanyant qualsevol plat, com si fos el pa. Jo en dec menjar 2-4 al dia. Es fa a casa i les fan a tot arreu. Es poden trobar tot de locals que venen tortillas, fins i tot, només tortillas. És clar, "los tres tiempos, desayuno, almuerzo, cena".

Ou: La seva font principal de proteïnes. I us diré que no em semblen barats. Un ou deu valer 0,5-1Q. Això vol dir que la dotzena estaria al voltant d'1 €. Sabent que olta de l'economia é de subsistència... L'ou sobretot el fan en remenats i truites. Els remenats, de tomàquet i ceba, amb salsitxes... Ous al dia, no vull ni pensar-ho. Però un dia de cada dia normalet poden caure 3-4. Sí, 3 o 4. Un dia d'ous fins a 6 o 7. No vull pensar en el colesterol.

Frijoles: Acompanyant habitual, també "los tres tiempos". A l'esmorzar és més sovint en puré dur, que de vegades barregen amb crema de llet, iogurt... També els mengen com a farcit dels tayuyos. Però això serà un altre dia.

Plàtan: També com a acompanyant. Sobretot fregit o en liquat. En mengem cada dia.

Pa: No tant habitual a la nostra dieta com semblaria per el nombre de forns que hi ha pel carrer. Es tracta d'un pa dolç, habitualment. De fet, quan diuen que el pa no és dolç, ho és, però menys. A mi m'agrada, us haig de dir, però no en mengem ni de bon tros cada dia. un parell de cops a la setmana (de vegades me'n compro). No tinc foto, a veure si un altre dia us penjo una d'un forn.

Patates: En mengem però no gaires. N'hi ha molta fregida pel carrer, però la que mengem a la casa són patates bullides, pelades i fregides. Ben bones.

Arròs: Tampoc ni de bon tros tant habitual com m'hagués pensat abans d'arribar. 1-2 cops setmana. Sol ser acompanyant, fregit una mica.

Col: És la seva amanida. No es veuen enciams, més que iceberg, i rarament. 2-3 cops setmana, mig sofregida.

Carns: Entre les carns la preferida i més barata és el pollastre, i la forma preferida, fregida (Una de les cadenes de pollastre fregit més importants i que sembla que estiguis a la sèrie Breaking Bad, és "El Pollo Campero"). Després la gallina. D'aquesta en tenen unes quantes. Les més comunes, gallina de corral i la criolla. Després tenen una sense plomes al coll, molt apreciada i força més cara. A mes tenen la carn de Res (chuletas, churrascos...) i de porc.

A part nosaltres normalment també mengem una mena de formatge fresc, que el gust el dona la sal. N'hi ha de molt salats i incomestibles. La llet és rara, tot i que nosaltres habitualment en prenem bullida amb canyella junt amb cereals.

Condiments i sabors afegits: Fan servir molt la canyella, en produeixen. També el cilantre, sobretot en els caldos. És clar que no ens podem oblidar del Chile (foto).

No mengem fruita. La mengem passejant. Mango, síndria, meló, papaia. També en liquats (que si en prenem a la casa). De mango, papaia (foto, però el que prenem on tenim wifi, Hostal d'Antaño), llimona, maduixa, mora, plàtan... Molts d'ells, fantàstics.

Begudes, a part dels liquats, cafè (de mitjó, puagh), té (el prefereixo, dolç, amb canyella, tot amb canyella) i xocolata amb aigua (i també amb canyella, segur).

I el sucre, no ens oblidem dels sucre. Tot té sucre. La sal molt menys comuna. Oblideu-vos de l'oli d'oliva...

Poso tres exemples de menjars (combinats) que fem a la casa on estem. Poden ser perfectament per esmorzar, o bé per dinar o bé per sopar. Força indistintament barregen els ingredients i així teniu els nostres plats de cada dia.

• Primera foto: Un esmorzar típic. Frijoles amb ou en truita i formatge. També té pollastre arrebossat i fregit.
• Segona foto: Foto del dinar d'avui. Amanida de col amb pollastre fregit. Li hem afegit Chile.
• Tercera foto: Sopar d'ahir. De nou pollastre fregit, frijoles, patates i plàtan fregit.
  

Doncs res, aquesta és la dieta bàsica. La propera Acatenango. I després. Verdures i plats elaborats. Fins aviat.