I què culleres faig aquí per a una ONG?

Bona pregunta, oi? Què fa un metge de família, poc metge, a una comunitat rural de Guatemala, a l'Alta Verapaz (ja sabeu aquell lloc amb formacions kàrstiques i bla, bla, bla). Doncs a veure si us ho puc explicar.

Segur que més d'un, veient el blog, deu pensar que estic de turisme, l'anomenat turisme humanitari, voluntariat biopijo, turisme biopijo i les mil i una maneres que es pot anomenar. En el mes i pico que porto aquí he visitat coves, diferents paradisos de formacions petreoaquàtiques, ciutats de somni i d'insomni, paratges increïbles, he passejat per mercats acolorits i he menjat coses que mai havia tastat, he pujat un volcà i n'he vist un altre entrar en erupció, he vist runes maies i m'he sentit soldat espanyol defensant-me dels pirates, he ballat punta i he vist sortir el sol des dels llocs més inoblidables, i ja porto dos nits sense dormir!!!!. És a dir, sense cap mena de dubte, he fet turisme. Però, també us haig de dir que per a un blog és el que més crida l'atenció. Però, faig alguna cosa més?

Doncs sí. No heu de pensar que estic massa estressat. El meu dia a dia és força relaxat, però les tasques es comencen a acumular. A més, pel mig hi ha una preparació a unes oposicions impossibles per a les que estudio quan puc (ara no toca que estic escrivint el blog).

Ja m'he anat de nou. Què faig aquí? Us explicaré una setmana típica. Quatre dies de la setmana, visito a una consulta vinculada a una escola. A Chailpec. Us poso fotos del camí que haig de fer cada matí per arribar a l'escola (5 minuts si arriben) i la pròpia escola de lluny. Allà, treballo de 8 a 12:30 a una aula habilitada com a consulta (foto). Com veieu una suada (però és l'horari d'apertura de l'escola!). I més sabent que de vegades no ve ningú (jajajaja). El cinquè dia, me'n vaig a una comunitat llunyana que es diu Nueva las Pacayas. Allà l'ONG està participant d'un programa de detecció de desnutrició en nens a partir del 5-6 anys, edat que es deixen de seguir als centres de salut. Trigo a arribar-hi 2 hores, dos hores que són les mateixes per tornar. Allà m'estic 3-4 hores, fent revisions. És el dia més cansat, més perquè no dino a casa i amb "pitos i flautes" m'estic dotze hores pul·lulant.

Bé, ja sabeu què faig pels matins. I per les tardes? Per les tardes vaig a l'hostal Antaño a connectar-me a la wifi dos-tres dies per setmana però sovint arribo a les 16-17 hores, i ja és impossible connectar-me per Skype o Wassap amb Espanya, on teniu 8 hores més. A Antaño navego, escric mails, escric el blog, preparo fotos... i em prenc liquats de fruites (de maduixa, pinya, papaia). La resta de tardes puc baixar a Coban perquè hem quedat amb la resta de voluntaris, però també potser em reuneixo amb gent de l'àmbit sanitari de la zona, per detectar necessitats i fer propostes de millora a l'ONG. De fet, els principals mails que escric són parlant amb els responsables de l'ONG donant el meu punt de vista de la situació (us podeu imaginar que no em mossego la llengua. Però és que mai ho podré fer. M'enverino).

A més avui he iniciat, sense voler, la meva ronda de "capacitacions". Dic sense voler perquè ahir el director de l'escola de Chailpec, William, em va proposar anar a una conferència per a nens de 12-15 (sisé) per tal de donar-los formació sobre el Zika, el Dengue i el Chikungunya, i com lluitar amb els zancudos, que és com anomenen aquí els mosquits, especialment de l'espècie Aedes. La veritat és que ha estat un "marron" d'un dia per a un altre que m'ha mig solucionat el gran Xavi (gràcies!!!) facilitant-me un seguit d'informació i links molt útils. Al final, hi havia un parell d'infermers de Coban (a qui van informar a les 19 d'ahir) que explicaven com anava el cicle vital dels mosquits i la clínica de les malalties i jo he hagut de pujar davant de 120 nens per refermar el que havien dit sobre com prevenir la malaltia. Aquesta ha estat la meva tasca. De nou, bassa de suor sota els meus peus.

Així que ja us podeu fer una idea del què és una "capacitació". Formar a altres. I ara tinc en ment fer petites capacitacions a infermers dels "puestos de salud", ja que en aquests centres rurals no hi ha personal mèdic i qui prescriu és personal d'infermeria o auxiliars d'infermeria (no cal que us poseu les mans al cap, sovint ho fan molt bé).

Altres tasques que faig o he fet? Veure les necessitats de material de la consulta, fer pressupostos sobre el material mancant, buscar una maleïda bàscula típica de bany que fins i tot a Barcelona de vegades les venen al Natura (no sé a quantes farmàcies i ferreteries vaig anar preguntat sobre la basculeta dels... Així vaig conèixer les desordenades Cobán i Carchá), empassar-me el sistema sanitari de la zona, i fer alguna que una altra proposta a l'organització.

Bé. Ja sabeu doncs, quina és i ha estat fins ara la meva feina. Passar consulta sense angoixes, conèixer el sistema, fer propostes i pressupostos i reunir-me amb gent.

Si algú pensava que en aquesta entrada podria trobar alguna crítica al sistema d'ONG's, tant constructiva com no, sobre la tasca que desenvolupa en el terreny, així com de valorar la feina i les funcions dels voluntari, em sap greu que l'hagi decebut. Això... això serà en petit comitè i a Barcelona. I que cadascú faci la lectura que vulgui (jijiji).

Una abraçada ben forta a tots i fins la propera entrada... Antigua. Quan una ciutat va ser capital fins que els terratrèmols van acabar amb ella.