Aquest blog el dedico a...

...als meus pares i a l’Anna, que suportaran la major part de la meva...fugida. A l’Edu and partner, al Xavi and co, a la MAP i al basc, i al Peli TEAM.

Agrair a tot el SISAP-SIDIAP que m'ha suportat aquest temps tant difí...ferent, i què carai, a molts de l’IDIAP (Helena, tens blog, ho veus, tens blog). A la Cristy i la Beth que segurament em van impulsar sense saber-ho. I a tots aquells que m’han patit amb més o menys intensitat. Alguns amb molta, molta intensitat, oi?

Especial record per a la gent d’arrels... Usuaris, treballadors, voluntaris i súperdijous!!!! No m'oblido de la meva neboda i fillola (i tampoc dels seus pares, ;-)). I la meva UBA... el mirall del meu futur? I què dir dels meus zitzanyerus que pràcticament no veig.

També em vull recordar d'aquells que no em volen veure ni en pintura, per convicció o de cara a la galeria o perquè no van tenir collons d'afrontar la realitat. Em sabria molt de greu, de veritat, no tenir-los present.

I a la resta no us enfadeu si no us he anomenat específicament, que a molts us enyoraré tant o més. Una abraçada per a tots vosaltres (encara que si no es donen en persona...).